Rozalén

Quan l’ arbre
de l’ arrel i el cel
va pujant a poc a poc
S’ enfila il.luminant, estels
abraçant tot el meu dol

Ai pare que m’ abraces fort
amb el vent i sense cos
recordant cada mirada
sense (port) i sense estada
Jo t’ estimo amunt i amunt
amor, no estaràs sol

No em deixis pensar amb dolor
Jo et ploro perque t’ enyoro
pero em fa somriure
m’ ajuda viure
aquest camí
i aquest destí
que ens ha fet familia

No em deixis pensar amb dolor
Jo et ploro perque t’ enyoro
pero em fa somriure
m’ ajuda viure
aquest camí
i aquest destí
que ens ha fet familia

Les pregaries, reflexions i tants petons
regaran tots el racons
dels meus dubtes i il lusions

Fa tants anys que ja no et trobo
els teus fruits son plens dels buits
ara et canto i ja no et ploro

Quan l’ aire de la fred i el sol
va pujant a poc a poc,
Jo t’ estimo de debo i et ploro
vull cantar tot el meu dol

Quan l’ arbre del record i el dol
va florint de sol a sol
m’ esgarrapo aquest dolor i celebro
vaig sentint
amor del bo.